Sin categoría

La irresponsabilitat del rei emèrit (Catalunya VIVA!)

Recentment hem vist com qui va ser Cap de l’Estat, Joan Carles de Borbó, està sent investigat per la Fiscalia del Tribunal Suprem per la presumpta comissió de diversos delictes de caràcter econòmic.

La forma política de l’Estat espanyol és la monarquia parlamentària (art. 1.3 CE), que significa que «el rei reina però no governa». Això es tradueix, entre altres aspectes, en què el Rei és el Cap de l’Estat (art. 56.1 CE), però els seus actes són refrendats pel President del Govern i en el seu cas, pels ministres competents, els quals seran els responsables d’aquests actes (art. 64 CE). La inviolabilitat i irresponsabilitat de la persona del Rei està prevista a l’article 56.3 de la Constitució, que contempla així mateix que els seus actes estaran sempre refrendats, i que sense aquest referendament, no tindran validesa (llevat del nomenament dels membres civils i militars de la Casa reial). No existeix una llei que desenvolupi aquest precepte constitucional i per tant, hem d’atendre’ns a diferents lleis aprovades els últims anys i a la jurisprudència constitucional.

Actualment, hi ha divisió d’opinions sobre l’abast de la inviolabilitat règia. Mentre unes posicions mantenen la tesis segons la qual només els possibles delictes comesos des de la seva abdicació al 2014 poden ser investigats (com és el cas de l’actual investigació per part de la Fiscalia del Tribunal Suprem sobre l’ús de targetes opaques), una altra part de la doctrina entén que la inviolabilitat o immunitat del Cap de l’Estat només inclou els efectes propis de les seves funcions constitucionals (previstes a l’article 62 CE). Segons aquesta segona interpretació, també els actes personals o no refrendats duts a terme pel Rei amb anterioritat a la seva abdicació podrien ser objecte d’investigació, tant judicial com parlamentària.

De moment, les investigacions iniciades per la Fiscalia del Tribunal Suprem contra l’exmonarca es fonamenten en què el passat 19 de juny de 2014, es va fer efectiva, amb l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2014, de 18 de juny, l’abdicació de Joan Carles de Borbó i la successió en la Corona d’Espanya, segons l’ordre previst a la Constitució. Els efectes jurídics de tal abdicació suposen, de facto, la renúncia al privilegi recollit a l’article 56.3 de la Constitució, ja que Joan Carles de Borbó abandona la figura de Rei d’Espanya a favor del seu successor.

La competència del Tribunal Suprem es va establir per la Llei Orgànica 4/2014, d’11 de juliol, per la qual es va modificar la Llei Orgànica del Poder judicial i es va atribuir el coneixement de les causes civils i penals contra «el Rei o la Reina que hagi abdicat i el seu consort» al Tribunal Suprem, és a dir, van passar a ser aforats. En el Preàmbul, aquesta Llei delimita la inviolabilitat prevista per l’article 56.3 de la Constitució a tots els actes realitzats pel Rei durant el temps en què sigui cap de l’Estat, «sigui quina sigui la seva naturalesa», excloent per tant els realitzats amb posterioritat a la seva abdicació.

Aquesta interpretació del privilegi de la inviolabilitat i la irresponsabilitat règia és també la que sembla haver adoptat el Tribunal Constitucional (vegi’s les STC 111/2019 i 98/2019). En el cas de la Comissió d’investigació sobre la Monarquia, aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya, el TC va fonamentar la inconstitucionalitat de la iniciativa en la falta de competències de la Generalitat en l’objecte de la comissió, però també en la impossibilitat de crear comissions d’investigació “sobre el titular de la Corona o sobre el que lo haya sido en época anterior, pero cuyos hechos puedan venir referidos al tiempo en que lo fue, porque tal acto parlamentario contraviene la Constitución (art. 56.3 CE)» (STC 111/2019, FJ 6). La mateixa Sentència també afirma que l’especial protecció jurídica que té el monarca està “relacionada con la persona y no con las funciones que el titular de la Corona ostenta”, és a dir, es considera un privilegi de naturalesa substantiva (FJ 5 b).

En canvi, una part de la doctrina ha assenyalat que per la seva naturalesa constitucional, el privilegi de la inviolabilitat i irresponsabilitat del Rei està relacionat amb els actes realitzats en l’exercici de les funcions pròpies del seu càrrec i no pot consistir en un mandat d’inviolabilitat i irresponsabilitat sense límits, d’acord amb les normes internacionals sobre els privilegis i immunitats dels caps d’Estat que recull el Tractat de Roma. De forma similar a la prerrogativa de la inviolabilitat dels parlamentaris i parlamentàries, que es limita a les opinions manifestades “en l’exercici de les seves funcions” (article 71 CE).

Aquest debat també ha arribat a l’àmbit parlamentari. Una Proposició de Llei per delimitar la inviolabilitat i l’absència de responsabilitat del Rei als actes duts a terme en l’exercici del seu càrrec, va ser inadmesa a tràmit per la Mesa del Congres al ser considerada manifestament inconstitucional (una de les poques vies que té la Mesa per inadmetre a tràmit les iniciatives parlamentàries per motius materials), per envair, segons aquest òrgan, la reserva constitucional existent en quant als elements essencials de la Corona. El mateix ha passat amb les nombroses iniciatives similars i comissions d’investigació presentades al Congrés dels Diputats i que afectaven la figura del Rei Emèrit, han estat inademeses a tràmit totes elles, motiu pel qual l’oportunitat de la seva creació no ha arribat ni tan sols a ser objecte del debat polític en el si d’aquesta seu parlamentària.

Segur que els propers mesos veurem les conseqüències de les diferents interpretacions d’aquest privilegi constitucional, com evolucionen en l’esfera jurisdiccional i l’impacte que tenen en les diverses institucions de l’Estat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: